Quan s'està esperant un fill és increible la quantitat de coses que una ha d'escoltar. Consells sobre el que hauràs de fer quan neixi, històries terrorífiques d'embarassos de terceres persones, i comentaris que més d'un/una s'hauria d'estalviar en relació al canvi del físic. T'expliquen històries que han viscut i que pretenen que et passin a tu, t'expliquen com hauràs de fer perquè et mengi i et dormi, et diuen que la vida ja s'ha t'ha acabat i que no podras fer res, ni menjar, ni dormir, ni sortir, ni tan sols dutxar-te. I tu que és el teu primer embaràs comences a pensar: on m'he ficat?? I en aquest primer moment d'aquest allaud d' informacions (la majoria negatives i amb tò irònic) et dones conte de totes les tonteries i les contradiccions a les que arriben els teus interlocutors i a més comences a odiar totes aquestes persones que van amb les seves frases fetes sota el braç. I això que no has demanat consell. Ja no cal parlar de la quantitat de parts, a quin més estrafolari que has d'escoltar encara que no ho vulguis. I a sobre et recriminen que el teu fill neixi a l'Agost. Fins aqui podriem arribar. I ja no vull parlar dels pares "experimentats" que ho han passat malalment amb la seva criatura i volen que tu també et torturis com ells. I quan neix el nadó veus clarament i amb sentit comú com actuaràs i com l'acoplaràs a la teva vida i no a l'inrevés. I com de ser dues persones a casa es passa a tres sense deixar de banda la teva parella. I segueixes amb la teva vida mimant i cuidant la nova personeta que hi ha arribat. I què si ha nascut a l'agost??? Així li he estalviat la calor del Juliol.
